Dominar la informació i fer d’ella un instrument eficaç de gestió

La comunicació no és un fi en si mateix, com tampoc ho és la informació: l’objectiu real és formar-se en sentit ampli, és a dir, estendre el coneixement; coneixement del treballador i també del servei del que es forma part, de l’empresa a la qual es pertany, de les seves possibilitats i del seu mitjà, per permetre a cadascú que -en conèixer de manera més completa- comprengui millor.

La Comunicació Interna per excel·lència és la que no es veu, la que no es nota però existeix d’una manera natural: com la respiració, com el caminar. Malauradament quan no és així i la Comunicació Interna trontolla, cal dotar-la d’una estructura. Si va coixa, posar-li caminadors o crosses (suports i canals), i si li falta oxigen, estimular-la (plans i programes).

Sabem que el silenci no és possible, perquè el silenci és informatiu i revela incapacitat o por, a mostrar la realitat. A vegades fins i tot les parets parlen. I a més, el silenci no és gens rendible. La falta d’informació produeix rumor; la veritat es busca en altres fonts menys objectives i al final l’aparent silenci es torna en contra.

La Comunicació Interna és un factor important d’integració, de motivació, de participació, de bon clima laboral i d’orgull d’empresa. Un empleat informat, integrat, motivat és més eficaç i rendible:

Cal dominar la informació i fer d’ella un instrument eficaç de gestió

Per tant, cal multiplicar les possibilitats de trobada entre els que posseeixen una informació i els que la poden utilitzar. Així es desenvolupa, en aquestes empreses, una veritable “cultura de la transparència”, fundada sobre la reciprocitat dels intercanvis tant verticals com horitzontals.

En aquest esperit, la comunicació interna, fundada sobre una bona circulació de la informació, és un element essencial per federar els equips i aconseguir la motivació del personal; és una de les condicions primordials de la millora de la productivitat i de la innovació a les organitzacions.