Congrés Internacional She Leader 2.0

Declaració Final del Congrés She Leader 2.0

1.Una democràcia ha de garantir la participació equilibrada de dones i homes en els espais de representació i en tots els àmbits i nivells de presa de decisions polítiques, econòmiques, socials i de generació de coneixement.

2.Les dones continuem defensant el dret a la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de les nostres carreres professionals. No és just i a més s’ha demostrat perjudicial econòmicament que la generació de dones més formades de tota la Història abandoni el mercat de treball pels obstacles que dificulten, impedeixen o limiten la seva participació en els diferents àmbits de la societat.

3.La igualtat de dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i justícia social, però també una condició prèvia per assolir els objectius d’un nou model sostenible, productiu i competitiu amb els països de l’entorn.

4.Les dones volem estar presents i visibles a la xarxa. Som agents actius dels canvis socials i econòmics que succeeixen al nostre voltant i la societat no es pot permetre una fractura digital de gènere en l’era de les noves tecnologies.

5.Les dones volem compartir, intercanviar, transferir coneixements, competències, sabers per facilitar l’apoderament personal i col·lectiu. Només així podrem defensar un canvi de valors en una cultura laboral on encara romanen estereotips sexistes que afavoreixen situacions de discriminació i de violència de gènere.

6.Les empreses han d’avançar en el canvi organitzacional aprofitant tot el talent de les dones i constituint equips de treball mixtes, els que millor funcionen. Les empreses que ho entenen així, gaudeixen d’un avantatge competitiu vers les que encara es resisteixen a incorporar la igualtat d’oportunitats de dones i homes com a element clau del procés d’innovació, creativitat i competitivitat.

7.Les dones contribuïm a introduir nous models de lideratge i nous valors centrats en les persones i en el benefici comú, tot generant oportunitats innovadores dins una cultura empresarial clàssica i poc efectiva.

8.La igualtat d’oportunitats de dones i homes no és possible sense canvis en l’organització del temps de treball. La centralitat del presencialisme al lloc de treball pertanyia a les societats industrials i no té sentit en la societat del coneixement amb les tecnologies de la comunicació. Cal superar decididament una organització del temps que limita l’aprofitament del potencial de la meitat de la població i dificulta la conciliació de la vida personal i laboral de totes les persones treballadores.

9.És necessària la corresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit públic i en el privat. Les dones han d’estar més presents en les decisions que es prenen en l’espai públic i els homes han d’estar més presents en les decisions en l’espai privat. Les dones no poden quedar al marge de la política, l’empresa, la ciència, la cultura, l’art o la creació i els homes no poden estar absents de la cura de les persones i les tasques domèstiques. Ambdós espais són necessaris per al desenvolupament integral dels éssers humans.
10.Les administracions públiques han d’acompanyar les dones i la societat en aquest procés imparable cap a la igualtat efectiva, facilitant i estimulant els processos de canvi social.

JORNADES SOBRE MURALLES A MONTBLANC

El passat dilluns 4 de maig, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, des de l’Oficina Tècnica de Barris, i l’Ajuntament de Montblanc van convocar una jornada a l’Antic Hospital de Santa Magdalena que tractarà sobre les ciutat emmurallades que compten amb Projectes d’Intervenció Integral finançats pel Fons de Barris.

En la jornada es va tractarar la problemàtica específica dels antics nuclis emmurallats en termes tals com l’habitatge, el patrimoni, el comerç, els equipaments i l’aparcament. La jornada s’inscriu dins les activitats de la xarxa de Barris amb projectes, que aplega tots els municipis que participen en el pla de barris.

Una llarga història, una problemàtica actual.

Les ciutats han tingut muralles des de les primeres civilitzacions fins al segle XX. En l’antiguitat i en l’edat mitjana la construcció d’una muralla suposava una gran inversió, que només es justificava en el cas d’haver-hi raons militars o polítiques importants. Però no només tenien unes funcions defensives sinó que també podien ser de caràcter fiscal o jurídiques a forma de barrera aranzelària.

A Catalunya existeixen un bon nombre de ciutats que s’estructuren a partir del nucli antic emmurallat, especialment ciutats mitjanes i intermèdies on la existència d’una muralla era decisiva per elevar el nucli al rang de vila o ciutat. No obstant, l’expansió urbana de les ciutats es trobava frenada per la presència de les muralles. Aquest fet juntament amb la pèrdua de la necessitat de defensar-se provoca que les ciutats decideixin destruir-les i deixar pas als eixamples a partir del segle XIX.

La presència d’aquest eixamples amb espais més oberts i cases noves fa que els centres històrics, antic lloc de poder dels nobles i poders més feudals, es vagin buidant progressivament en benefici d’aquestes zones de creixement, nou lloc de poder dels burgesos. Amb el pas del temps es produeix un abandonament i un envelliment de la població dels cascs antics que deriva cap un procés de degradació urbanística.

En l’actualitat els processos de degradació urbanística, però també de decandiment social i econòmic ha fet que molts els nuclis antics siguin considerats com àrees urbanes que requereixen una atenció especial a través de la Llei de Barris i això permet que avui puguem estar parlant d’intervenció especifica en aquesta realitat estesa per Catalunya. Així el programa inclou en l’actualitat un gran nombre d’antigues viles emmurallades com Montblanc, Hostalric, Besalú, Cervera, Tortosa, Cambrils, Balaguer, Solsona, Tarragona i Cardona, entre d’altres.

Oportunitats i reptes

El nombrós patrimoni amb el que compten els centres històrics, amb plans de conservació de patrimoni que condicionen la renovació urbana, i la seva tipologia urbana tan característica, fa especialment complex intervenir en aquestes àrees i plantegen uns certs reptes per als Programa de Barris en matèria com l’habitatge, el comerç, la circulació, l’aparcament o els equipaments.

No obstant, el valor històric i patrimonial que atresoren li donen unes bones possibilitats i oportunitats de desenvolupament econòmic, tant per als nuclis antics com per a la resta de la ciutat, degut a l’atractiu turístic i la centralitat física que tenen. El programa de barris està permetent desenvolupar actuacions de gran interès per tal d’aprofitar les oportunitats que es deriven d’aquestes actuacions.

Així doncs la jornada es presenta com un marc d’estudi i de reflexió d’aquells Projectes d’Intervenció Integral que es desenvolupen en centres històrics caracteritzats per una forta presència de muralles i que cerquen de valoritzar aquestes potencialitats i fer front a les dificultats per tal de millorar el benestar dels que hi viuen.

Així, i en el marc de la jornada, s’iniciarà un procés de treball col•laboratiu amb els barris amb projecte que vulguin avançar conjuntament amb els reptes que aborden en el seu centre històric i es crearà un grup de treball específic sobre la temàtica de les ciutats emmurallades dins la Xarxa de barris amb projectes.

Congrés Català de Sociologia

De nou un bon treball de la Clara Muñoz Cirici en la producció del Congrés els dies 17 i 18 d'abril a la UAB

Jornades sobre Pobresa Infantil de "La Caixa"

La setmana passada, els dies 12 i 13 de març, varem estar en l'organització de les jornades sobre probresa infantil per encàrrec de l'Obra Social de "La Caixa" amb col·laboració d'Unicef. Les jornades es van celebrar al fantàstic CaixaForum de Madrid, una meravella de l'arquitectura.

les jornades van ser un èxit des dels diferents punts de vista: nivell de participació, ponents internacionals, continguts, repercusió en premsa...

http://obrasocial.lacaixa.es/lacaixaylapobreza/jornadas_ca.html

Conferències a l'SMAP EXPO

Aqui teniu un video de l'Smap Expo de Barcelona fira per la que varem col·laborar amb Ibn Batuta en l'organització de l'apartat de conferències http://www.smapexpo.es/es/33/programma-de-conferencias