Congrés Internacional She Leader 2.0

Declaració Final del Congrés She Leader 2.0

1.Una democràcia ha de garantir la participació equilibrada de dones i homes en els espais de representació i en tots els àmbits i nivells de presa de decisions polítiques, econòmiques, socials i de generació de coneixement.

2.Les dones continuem defensant el dret a la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament de les nostres carreres professionals. No és just i a més s’ha demostrat perjudicial econòmicament que la generació de dones més formades de tota la Història abandoni el mercat de treball pels obstacles que dificulten, impedeixen o limiten la seva participació en els diferents àmbits de la societat.

3.La igualtat de dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i justícia social, però també una condició prèvia per assolir els objectius d’un nou model sostenible, productiu i competitiu amb els països de l’entorn.

4.Les dones volem estar presents i visibles a la xarxa. Som agents actius dels canvis socials i econòmics que succeeixen al nostre voltant i la societat no es pot permetre una fractura digital de gènere en l’era de les noves tecnologies.

5.Les dones volem compartir, intercanviar, transferir coneixements, competències, sabers per facilitar l’apoderament personal i col·lectiu. Només així podrem defensar un canvi de valors en una cultura laboral on encara romanen estereotips sexistes que afavoreixen situacions de discriminació i de violència de gènere.

6.Les empreses han d’avançar en el canvi organitzacional aprofitant tot el talent de les dones i constituint equips de treball mixtes, els que millor funcionen. Les empreses que ho entenen així, gaudeixen d’un avantatge competitiu vers les que encara es resisteixen a incorporar la igualtat d’oportunitats de dones i homes com a element clau del procés d’innovació, creativitat i competitivitat.

7.Les dones contribuïm a introduir nous models de lideratge i nous valors centrats en les persones i en el benefici comú, tot generant oportunitats innovadores dins una cultura empresarial clàssica i poc efectiva.

8.La igualtat d’oportunitats de dones i homes no és possible sense canvis en l’organització del temps de treball. La centralitat del presencialisme al lloc de treball pertanyia a les societats industrials i no té sentit en la societat del coneixement amb les tecnologies de la comunicació. Cal superar decididament una organització del temps que limita l’aprofitament del potencial de la meitat de la població i dificulta la conciliació de la vida personal i laboral de totes les persones treballadores.

9.És necessària la corresponsabilitat de dones i homes en l’àmbit públic i en el privat. Les dones han d’estar més presents en les decisions que es prenen en l’espai públic i els homes han d’estar més presents en les decisions en l’espai privat. Les dones no poden quedar al marge de la política, l’empresa, la ciència, la cultura, l’art o la creació i els homes no poden estar absents de la cura de les persones i les tasques domèstiques. Ambdós espais són necessaris per al desenvolupament integral dels éssers humans.
10.Les administracions públiques han d’acompanyar les dones i la societat en aquest procés imparable cap a la igualtat efectiva, facilitant i estimulant els processos de canvi social.