Legalitzem el crit infantil

Fa uns dies un diari em va sorprendre amb una notícia positiva! Resulta que a la ciutat de Berlín estava prohibit cridar al carrer, a dins de casa no ho sé, però el cas és que no es podia cridar al carrer. I es clar, els nens de la ciutat tenien per sistema no complir aquesta norma establerta, no sé ben bé perquè però era així.

Ara, les autoritats han rectificat i han fet marxa enrera. Cridar al carrer ja no és delicte! Segurament, us preguntareu que ha fet que el poder legislatiu hagi tingut tan bona iniciativa, oi? La resposta no deixa de ser també  sorprenent.

El cas és que sembla ser que els nens alemanys a l’igual que els nens catalans, i segurament que igual que els francesos, italians i potser els sud-africans o els indis, els japonesos no ho sé.... quan el / la mestre arriba l’hora del pati o esbarjo els deixa sortir al patí a descansar, jugar o esbravar-se i alliberar l’energia vital acumulada durant l’estona que han estat ben assegudets de manera molt formal i atenta des de la seva entrada a l’escola de bon matí.

  Els nens i nenes quan surten al pati ho fan a tota velocitat colpejant-se les natges amb els talons.  I, ara bé el més bo, no poden córrer sense cridar a tot raig, com si el crit fos alliberador, reparador i reivindicatiu d’allò que algú pot pensar que és propi, com és la felicitat que experimenta l’ésser humà al saber que pot fer allò que més li agrada, com per exemple és jugar. Aquest esclat de felicitat dels petits infants sembla ser que xocava frontalment amb el dret dels veïns i veïnes de les escoles a gaudir d’un mediambient harmoniós amb el seu entorn no exempt de cotxes, fumejants i de clàxons sorollosos, martells neumàtics eficaços i sorollosos, de trens i metros aeris i estridents, ambulàncies que tenen presa i ho fan saber a tothom. Tant era així, que es dedicaven a denunciar a les escoles exigint el compliment de la llei. I és clar amb tota la raó els poders públics no sabien massa bé que fer. Què podien fer per poder fer complir la llei? què podien fer perquè els nens i nenes feliços de sortir al pati a jugar a endrapar un magnífic entrepà no cridessin!? Només van poder plegar-se davant de l’evidència i legalitzar el crit, almenys el crit infantil. 

PD: Un 20 de novembre com avui de 1989 les Nacions Unides van aprovar la Convenció dels Drets dels Infants.